Categoria morfològica dels verbs que indica el punt de vista d'un parlant respecte a la durada, el desenvolupament i el final del procés expressat per un verb. [...]
Forma sufixada del verb grec metréo, que significa mesurar, i que indica, respecte a la part del mot que la precedeix, l'acte de mesurar-la, el mitjà emprat en el mesurament, etc. [...]
1. Conjunt de variacions morfològiques d'un verb ordenades en paradigmes, que serveixen per a expressar les categories de veu, mode, temps, persona, nombre i aspecte. 2. Conjunt de verbs que comparteixen el mateix paradigma. [...]
1. Element sintàctic essencial d'una oració que té per funció dir alguna cosa d'un subjecte. 2. Correlatsemàntic d'un verb. 3. En gramàtica generativa, element que assigna un paper temàtic a un argument. [...]
Funció comunicativa del llenguatge que acompleix la facultat d'incidir en l'evolució del món, mitjançant una interacció amb el context que converteix en un fet l'acció representada pel verb en cas de donar-se uns determinats requisits. [...]
verbfer és el verb de sentit més genèric en català, utilitzat especialment en contextos en què un verb pràcticament només aporta informació sobre el subjecte i sobre el temps en què passa l'acció, però quasi no proporciona cap significat. Aquesta estructura s'hi ajusta, ja que la paraula que [...]
Família de llengües indígenes americanes les característiques principals de les quals són, fonèticament, l'existència d'un ric consonantisme amb abundància d'aspirades i de glotalitzades i, morfològicament, l'estructura complexa del verb format per la composició de diversos prefixos complementaris. [...]
